Fantàstic el vídeo! Interesantíssimes les opinions de Ken Robinson en Canviant paradigmes en l'educació (2010) així com en Creativitat i innovació (2000), Educació i creativitat (2006) i molts altres "textos" de l'autor. Estic completament d'acord en la necessària reforma de la concepció de l'educació i en l'aplicació del model en aquests temps d'hipermodernitat (com ens explicà Laura Borràs). 
El model actual originat en els temps de la primera revolució industrial (fi XVIII-1a meitat XIX) ja no dóna més de si i ha causat veritables fracassos escolars i personals per la concepció i classificació entre gent intel·ligent i no intel·ligent, acadèmica i no acadèmica, amb talent i sense talent. Com assenyala Robinson cal una reflexió sobre la falsa epidèmia de TDAH (El trastorn per dèficit d'atenció o hiperactivitat) cada vegada més freqüent a les escoles, etiqueta que s'aplica abusivament a aquells que no s'adapten al model escolar vigent de dormició o d'anestèsia i que resulten incòmodes o insuportables (tenim els exemples de la famosa ballarina, dels Beatles o d'Elvis Presley). Hem de recordar que els nostres alumnes (i nosaltres mateixos!) reben contínuament una quantitat considerable d'estímuls d'internet, TV, publicitat... Veritablement, les escoles semblen fàbriques. I com diu Laura Borràs, els estudis del cervell humà ho demostren clarament. Les neurohumanitats cobren força.
I és en aquest context que em sembla que les TIC permeten millor el pensament divergent o pensament lateral, és a dir, l'habilitat de veure moltes possibles respostes a una pregunta (com més se'n veuen, més genial s'és). Si volem preparar el nostre alumnat per a la societat del futur (esglaia pensar que els nadius digitals nascuts ara tindran sols 40 anys en 2050!) és necessària aquesta revolució en el model d'aprenentatge. En la meua opinió ens enfrontem a greus obstacles econòmics (ai, la crisi!) i ideològic (ai, el neoconservadurisme!). Totes les reformes són polèmiques per diversos motius. Al final dels anys 80 s'invertí molt en la formació del professorat que aplicava anticipadament la LOGSE (1 mes de permís amb sou per a la realització de cursos, una ràtio baixíssima en la REM...). Com diu la cançó són mals temps per a la lírica. Però la revolució tecnològica és imparable i innegable (com el canvi climàtic) i la necessitat de reacció, també.
És la nostra aposta cultural de futur en aquest moment que ja anomenem hipermodernitat. I va en la línia de l'aprenentatge significatiu i col·laboratiu del constructivisme. És, a més, l'única alternativa en la globalització. Però no caiguem de nou en allò que tot canvie perquè res canvie. I utilitzem també la nostra herència o codi genètic cultural.
