Com el teu cos
nu davall d’un pomer
la llengua del temps passa
en zigzag i et llepa
les palpebres la maledicció
de la serp continua
penjant de les neus del teu coll
follia és el nom del poema angost
ja les veus de les dones
que estimares canten sense repòs
en les revoltes de la meua pell
un riu sec davant del sol generós.
(de Els colps de la sal, 2012)
